Les capes de la Terra

La Terra presenta quatre capes: la geosfera, la hidrosfera, l’atmosfera i la biosfera. 

La geoesfera és la part sòlida del planeta. Es divideix en tres capes: l’escorça, el mantell i el nucli. 

"Earth layers model" by Mats Halldin CC-BY-SA-3.0

• L’escorça és la capa més externa i la més fina i està formada per materials sòlids. 

• El mantell és la capa intermèdia i està formada pe materials sòlids i fosos (magma). 

• El nucli és la capa interior de la geosfera. La seua temperatura és molt elevada i està composta per ferro i metalls. 

La hidrosfera és la capa d’aigua que cobreix part de la superfície de la Terra. Està formada pels oceans, mars, llacs, rius, etc. 

L’atmosfera és la capa de gasos que envolta la Terra. A la atmosfera es produeixen els fenòmens climàtics i meteorològics del planeta i aquesta filtra les radiacions solars i regula la temperatura de la Terra. Aquesta es divideix en les següents capes: troposfera, estratosfera, mesosfera, ionosfera o termosfera i exosfera. 

La biosfera és la capa de la Terra en què es desenvolupen els èssers vius.

Astrònoms famosos

L'astronomia és la ciència que s'ocupa de l'estudi dels astres i de l'univers. Al llarg de la història, les persones han mostrat curiositat per conèixer més el cel i els astres que en ell es troben.

Molts han sigut els astrònoms que han aportat grans descobriments i teories a l'astronomia, però anem a destacar sis dels més importants:

• Tales de Milet (630 aC.-545 aC.): També anomenat el "savi astrònom" de Grècia, va ser el primer a imaginar que la Terra era redona. 
• Claudi Ptolemeu (C.100 - c.170): pensava que la Terra era el centre de l'univers (concepció geocéntrica). 
• Copèrnic (1473-1543): va contradir la teoria de Ptolomeu ja que afirmava que el Sol era el centre al voltant del qual giraven tots els planetes i no la Terra (concepció heliocéntrica).
• Kepler (1571-1630): va estudiar els moviments dels planetes.
• Galileu (1564-1642): és conegut com el pare de l'astronomia moderna. Va construir el primer telescopi astronòmic i va fer grans descobriments amb ell. 
• Hubble (1889-1953): Va ser el primer a investigar més enllà de la nostra galàxia, descobrint noves galàxies i planetes.

"Galileo Galilei" by Justus Sustermans PD-self

Observar el cel

Per començar a observar el cel nocturn, no cal cap instrument, a simple vista i en un lloc on haja poca contaminació lumínica, podem contemplar estreles, planetes, satèl·lits, nebuloses, constel·lacions...Si volem veure més detalls n'hi haurà prou amb uns binoculars o prismàtics per observar millor els cràters de la Lluna, veure la galàxia més propera, etc.

Per als aficionats a l'astronomia, el millor instrument és el telescopi, ja que aquest ens permet veure amb més detall objectes molt llunyans gràcies a la llum que capta. Existeixen molts tipus de telescopis, però en destaquen tres: reflector, enfoca la llum a través de dos espills; refractor, en comptes de espills utilitza lents en què la llum es refracta i el Cassegrain, telescopi reflector però amb tres espills.

Els científics i astrònoms també utilitzen potents telescopis, radiotelescopis i altres instruments òptics de gran precisió situats en els observatoris astronòmics i espacials. Els mñes coneguts són els  observatoris espacials de la NASA. A Espanya també tenim alguns molt importants con l'Observatori del Teide i el de Roque de los Muchachos a Canàries i el Centre Europeu d'Astronomia Espacial-ESAC a Madrid.

"Observatorio Astronómico de Forcarei" by Gabriel González CC-BY-2.0

Els eclipsis

Com a conseqüència dels moviments de la Terra i de la Lluna al voltant del Sol, hi ha vegades que un d’estos astres ens impedeix veure l’altre. D’aquesta manera es produeixen els eclipsis.

En l’eclipsi de Sol, la Lluna s’interposa entre el Sol i la Terra i no permet que ens arribe la llum del Sol. Solament, pot succeir en lluna nova. Des de la Terra es pot observar com la Lluna a poc a poc oculta el Sol.

L'eclipsi solar pot ser:

"Eclipses solares" by Fernando de Gorocica © CC-BY-SA-4.0 

• Total: La Lluna cobrix totalment el Sol, des de una zona de la Terra
• Parcial: La Lluna no cobrix totalment el Sol
• Anular: La Lluna está en el punt més allunyat de la Terra i es veu més xicoteta i quan s’interposa davant del Sol, deixa veure com un anell de Sol.

En l’eclipsi lunar, la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, impedint que la llum solar il·lumine la Lluna. Solament, pot succeir en lluna plena.

L'eclipsi lunar es pot classificar en:

• Total: Tota la Lluna está dins de l’ombra de la Terra
• Parcial: Solament una part está coberta per l’ombra terrestre
• Penombral: La Lluna está a la zona de penombra de la Terra.

La Terra

La Terra és el tercer planeta més pròxim al Sol. Està a més de 150 milions de quilòmetres d'aquest.

Forma part dels planetes interiors, és sólid i la major part de la seua superfície està coberta per aigua, per això, li diuen el "planeta blau".

"Rotación terrestre" by MeMoRY
© CC-BY-SA-3.0-migrated 

La Terra descriu dos moviments: rotació i translació.

El moviment de rotació és quan la Terra gira sobre ella mateixa. Tarda 24 hores en realitzar una volta completa. La conseqüència d'aquest moviment és la succesió del dia i la nit.

El moviment de translació és quan la Terra gira al voltant del Sol. La Terra tarda 365 dies, 5 hores i 48 minuts en efectuar un volta completa.  La principal conseqüència són les estacions de l’any.

A mesura que la Terra va girant per la seua òrbita, el rajos del Sol arriben a les diferents zones més o menys inclinats i aço és el que dona lloc a les diferents estacions: primavera (del 21 de març al 21 de juny), estiu (del 21 de juny al 23 de setembre), tardor (del 23 de setembre al 21 de desembre) e hivern (del 21 de desembre al 21 de març).

Les constel·lacions

Les constel·lacions són agrupaments d'estreles que, si es tracen línies imaginàries entre elles, formen figures en el cel nocturn. La Unió Astronòmica Internacional reconeix 88 constel·lacions oficials.

Els pobles antics les utilitzaven per e orientar-se i mesurar el temps i les estacions. Imaginaven que formaven figures i inventaven històries i llegendes mitològiques sobre elles per a recordar la posició en què es trobaven i tindre-les així sempre localitzades i poder recordar les rutes, sobretot, en el cas de mercaders, navegnts i viatgers.

Depenent de l'hemisferi en que et trobes i de l'estació de l'any, pots observar distintes constel·lacions. Algunes de les més conegudes són: 

• Ossa Major, també coneguda com el "Carro", té estreles molt conegudes com Alioth, Mizar i Alkaid.

  

          "UrsaMajorCC" by Till Credner ©CC-BY-SA-3.0 

• Ossa Menor, només es veu en l'hemisferi Nord i la seua estrela més famosa és la Polar, que assenyala el Pol Nord.

  

  "UrsaMinorCC" by Till Credner © CC-BY-SA-3.0 

• Orió, anomenada també "El Caçador", es veu des dels dos hemisferis, en el Nord a l'hivern i en el Sud a l'estiu.

  

  "OrionCC" by Till Credner © CC-BY-SA-3.0 

• Cassiopea, té forma de M o W, segons l'estació i l'hemisferi des del qual s'observe.

  

  "CassiopeiaCC" by Till Credner © CC-BY-SA-3.0 

• Taure, conté les famoses Plèiades, un cúmul d'estreles jovens i molt lluminoses.

"TaurusCC" by Till Credner © CC-BY-SA-3.0